Stratocúmuls undulatus (Sc un) a la ciutat de Tarragona

Magnífic cel de stratocúmuls undulatus al pas d'un front poc actiu que ens obre les portes a la tardor. Són núvols molt espectaculars però de pluja porten poca. Fotografies fetes aquest matí a la platja de l'Arrabassada (Tarragona)Any source

La flor del vent (Pulsàtil·la alpina) al Pallars Sobirà

La Pulsàtil·la alpina coneguda com la flor del vent creix a les muntanyes del sud i centre d’Europa, Pirineus, els Carpats, però només es pot veure a les zones alpines i subalpines compreses entre els 1100 i els 2800 m. d’altitud. Pertany a la família de les ranúncules i sembla que té algunes propietats medicinals.

Any source

L'espectacle dels Cirrus Uncinus vistos aquesta tarda

Aquesta tarda des de la platja d'Altafulla i Tamarit s'ha pogut gaudir del sol però tot veient aquests magnífics núvols que entraven de mar a terra, poques hores després el cel ha quedat pràcticament cobert.
Aquests bonics núvols filamentosos són els Cirrus Uncinus, Cirrus són núvols alts, es troben a altituds superiors als 8km. i presenten normalment filaments blancs i delicats amb aspecte de cabells. Dins del gènere Cirrus es pot presentar amb diferents formes i segons la forma que agafen pertanyen a una espècia o bé a una altra. En aquest cas són de l'espècie Uncinus, perquè fan forma de coma, acabats en forma de ganxo i no presenten cap protuberància rodona.
Fotografies: Ramon&ConxiAny source

La reina de l'aleteig (Bufaforats)

El Bufaforats (Macroglossum Stellatarum) és la papallona colibrí o borinot carter, bat les seves ales 80 vegades per segon i és una papallona diürna molt activa, és una de les més fàcils de reconéixer precisament per la seva forma de volar i els seus colors característics.
Any source

La Parnassius Apol·lo, la papallona més bonica dels Pirineus

Fotografies fetes al Pallars Sobirà entre Son i Jou, autors Ramon i Conxi

La papallona apol·lo és un dels representants més característics de les altes muntanyes dels Països Catalans. És una papallona gran, amb les ales d'un color blanc trencat, tacades de negre i amb dues taques vermelles amb pupil·la blanca en cadascuna de les ales posteriors. És una espècie univoltina que podem observar de maig a setembre preferentment en indrets pedregosos ja que les larves de la Parnassius apollo s'alimenten de diverses espècies de crassulàcies com són diferents crespinells (g. Sedum), matafocs de muntanya (g. Sempervivum) i rodioles (g. Rhodiola). Hiberna en estat larvari, amb les larves ja ben constituïdes.

Està considerada com la papallona més bonica dels Paissos Catalans, es pot trobar entre els 1.500 i 2.500 m
Parnassius: del Parnàs, muntanya situada al nord de Delfos i que assoleix els 2460 m. Estava associada al culte d'Apol·lo i de les muses.
Apollo: fill de Zeus i de Latona i germà bessó d'Àrtemis. Encarna la bellesa masculina i la puresa moral. Déu de la música i de la llum, sovint se l'ha identificat amb el Sol.

Font: http://www.xtec.cat/~eescutia/especies/papilionids/parnassius.html

Any source