L'illa de Tossa mesura 13'2 metres d'alçada màxima i una part important de tota ella supera els 9metres... Però tothom qui estava a Tossa en les hores del màxim temporal va poder veure que les onades passaven damunt l'illa. Per els que no ho hagin vist, la foto de TVTossa publicada en aquest bloc i sobretot també un dels primers vídeos reportats és ben evident.
Fotos: TVTossa (Vicenç Gascons)Està clar aleshores que les onades de 7 o 8 metres s'enfilaven per l'illa, es trencaven, però seguien avançant fins a recobrir-la i desplomar-se per l'altre costat amb virulència. La part cimera de l'illa penso que no es que estès ben bé submergida per aigua de la onada "pura" sinó que deuria esser una mescla d'aire i aigua. Més aire que aigua unes vegades o més o menys a parts iguals en d'altres. Podríem dir que és la "onada blanca", que pot provocar importants danys mecànics al relleu que s'hi troba (com hem pogut comprovar a Sa Muralla).
Per damunt de la "onada blanca" hi poden haver també les esquitxades de la onada, trossos d'aigua de mar en general molt més fracturats i disgregats però amb una destacada capacitat erosiva encara, molt més que la de qualsevol pluja torrencial.
Per damunt d'aquesta capa estaria ja el que anomeno la "pluja marina horitzontal", que ja no es onada sinó "onades de gotes" suspeses a l'aire, que s'originen amb la trencadissa de les onades però sovint també a les onades mateixes sense trencar ben bé, quan el vent es molt fort i s'emporta l'aigua de les crestes. Aquesta pluja marina horitzontal, deslligada de la onada ja no erosiona però si que pot provocar danys considerables per exemple als vegetals que siguin sensibles a l'aigua de mar (llorers per exemple). Per damunt d'aquesta capa està una zona encara més laxa, de brisa marina encara més deslligada i d'efectes menors.
Aquestes diferents zonacions no sempre estan disposades sequencialment al damunt de les onades. Hi han morfologies d'impacte d'onada de tota mena.. Quan les onades xoquen per exemple amb parets molt verticals segons com poden provocar falsos geisers, que concentren una energia extrema envers una direcció determinada i es poden elevar desenes de metres per damunt. Al Passeig Marítim de la mar menuda i al cap de Tossa hi han alguns punts propicis per aquest fenomen tant interessant, estètic i també perillós, naturalment, ja que son capaços de disparar cap enlaire sorra i pedres grosses mortíferes (ve a ser la metralla del temporal..) si li cauen a un. A la banda dreta de la Minerva sol ocórrer aquest fenomen i al cap de Tossa les onades de la tarda de St. Esteve es projectaven fins gairebé l'alçada del far. Una cosa increïble!
Per contra, i per exemplificar encara més l'explicació, en moltes cales els efectes del temporal van esser molt fluixos. Vaig anar diumenge per la tarda a la platja de Vallpresona.. Una cala oberta al llevant i que en principi era de sospitar que les onades haguessin estat també monstruoses.. Però sorpresa: Allà la vegetació forestal arribava i segueix arribant fins gairebé l'aigua. Hi ha una alzina surera per exemple que creix just després dels còdols, a menys de 2 metres d'alçada. El terreny a penes mostra signes d'erosió i el suro aquest sols te algunes petites branques trencades i les plantes del darrera com si no hagués passat res.
Quina explicació hi ha? El fons marí.. que dissipa gairebé tota l'energia del mar, senzillament, sense necessitat de cap port ni de cap escullera. La natura, que complexa que és!
MÉS FOTOS
Bloc d'en Marc Bret "Flora i Vegetació de Tossa". http://www.fergco.co/
Any source
No comments:
Post a Comment