Els dies 6 i 7 de novembre de 1982 una profunda borrasca amb valors de fins a 945 hPa i la presència d'aire fred en altura, conjuntament amb l'orografia, va provocar pluges torrencials que van superar els 300 mm en molts punts del Pirineu, provocant l’augment de cabal del rius pirinencs amb un tràgic balanç de 14 morts.
 |
| Font: La Vanguardia |
Si bé tots n'heu sentit a parlar de les greus destrosses a la zona d'Andorra i de l'Alt Urgell, a la conca de la Noguera Pallaresa al Pallars Sobirà, també va esdevenir catastròfica i, aigües avall, a la comarca de la Noguera va ser realment esfereïdor, on per exemple a Balaguer, la ciutat més afectada, l'aigua va arribar a assolir els 4 metres pels seus carrers.
En aquells aiguats es van inundar nombrosos camps de conreu, masies, pobles i es van ofegar milers de caps de bestiar, causant greus danys i quantioses pèrdues. La conca del Segre va quedar en un estat de desolació total.
La Noguera Pallaresa en el seu curs alt, és a dir, a Esterri d'Àneu, segons hem pogut llegir va patir esllavissades de terreny, arrossegament d'arbres, d'algun edifici però va tenir especial virulència a la Guingueta d'Àneu i a Escaló a causa del desbordament dels barrancs de Jou i Escart.
El caos que va regnar durant aquells dies només ho poden explicar les persones que van patir-ho, localitats aïllades (més de 25 pobles incomunicats segons la Vanguardia), carreteres tallades, sense llum elèctric ni comunicacions telefòniques. Entre les poblacions incomunicades nomenen Llavorsí, Àreu i Ribera de Cardós. A la Pobla de Segur, que rep les aigües de la Noguera Pallaresa i les del Flamicell, els danys van ocasionar pèrdues milionàries. Recordem que a més a més del Segre es van desbordar el Flamicell i la Noguera Pallaresa, ambdós afluents del Segre.
L'article 1 del Real Decreto-Ley 21/1982, de mesures urgents per a reparar els danys causats per les recents inundacions, declara com a zona catastròfica un munt de municipis de la província de Lleida, entre els quals al Pallars Sobirà els municipis d'Esterri d'Àneu, Alins, Alt Àneu, Baix Pallars, Espot, Esterri de Cardós, Farrera, la Guingueta, Lladorre, Llavorsí, Rialp, Sort, Tírvia i Vall de Cardós.
Dins del Pallars Sobirà cal fer especial referència a la Guingueta d'Àneu on va quedar arrasada una part del poble i a Sort que va patir gravíssims danys, nosaltres no hi erem doncs l'observatori meteorològic de Sort va iniciar les seves sèries de dades a finals de 1985, d'haver existit segurament se l'hagués endut l'aigua com va fer amb els terrenys del voltant enderrocant l'escola de piragüisme entre altres molts danys a la població.
De ben segur que aquestes dates fatídiques no les oblidaran mai la gent de muntanya.
Per saber-ne més:
Llibre "Les riuades del segle XX al Pallars Sobirà"
30 anys dels aiguats del 82 http://www.fergco.co.es/
Escrit per Conxi C. per a Meteopallars Blog
Font: Les Valls d'Àneu de F.Rella, Les riuades del segle XX al Pallars Sobirà de diversos autors.
Meteocat (SMC) ha publicat aquesta informació en relació a aquest episodi:
"En tres dies es van registrar 576 mm a Vallcebollera (Alta Cerdanya) i es van superar els 300 mm a diversos observatoris del nord del Berguedà i la Vall Fosca.
Els màxims de precipitació en 24h es van produir el dia 7 i es van superar els 250 mm a Vallcebollera (408 mm), Pi de Conflent (350 mm), La Pobla de Lillet (266 mm) i Central de Cabdella (252 mm).
Aquest episodi es va caracteritzar per un important i persistent temporal de pluja i vent del sud, que va comportar unes temperatures força elevades amb pluges abundants a pràcticament totes les cotes dels Pirineus. La gran majoria dels cursos fluvials de les conques del Segre, el Baix Ebre, la Garona, el Llobregat, el Ter i el Fluvià van patir desbordaments importants provocant molts danys materials.
A continuació apareix el llistat dels valors acumulats de precipitació que van superar els 200 mm, de les 07 UTC del 6 a les 07 UTC del 9 de novembre de 1982, a les estacions pluviomètriques de la xarxa d’observadors de Catalunya i Andorra."
Aquest episodi es va caracteritzar per un important i persistent temporal de pluja i vent del sud, que va comportar unes temperatures força elevades amb pluges abundants a pràcticament totes les cotes dels Pirineus. La gran majoria dels cursos fluvials de les conques del Segre, el Baix Ebre, la Garona, el Llobregat, el Ter i el Fluvià van patir desbordaments importants provocant molts danys materials.
A continuació apareix el llistat dels valors acumulats de precipitació que van superar els 200 mm, de les 07 UTC del 6 a les 07 UTC del 9 de novembre de 1982, a les estacions pluviomètriques de la xarxa d’observadors de Catalunya i Andorra."
 |
| Font: Servei Meteorològic de Catalunya |
Any source
No comments:
Post a Comment