Vall de Tor (Vall Ferrera): un racó aïllat

Al nord de la comarca del Pallars Sobirà, a la Vall Ferrera i fronterer amb Andorra, un cop superat el poble d'Alins s'arriba al petit poble de Tor, per pista sense asfaltar, dins del Parc Natural de l'Alt Pirineu.

Tor, 1649m. a redós del Roc de Sant Pere, és un dels pobles més alts del Pirineu i un dels més aïllats, a l'hivern és impracticable arribar-hi, la pista de Tor enllaça amb el port de Cabús (Andorra) als 2.301m just on es troben les pistes de Pal-Setúria (Vallnord).L'espectacularitat del paisatge lligat amb la seva llegenda fa que sigui un indret insòlit de visitar. Al poble hi trobem l'església de Sant Pere de Tor, l'església romànica més alta del Pirineu.
En el mateix poble hi conflueixen dos rius que aquesta primavera baixen de valent, el riu de la Rabassa i el de Vallpeguera que a l'unir-se formen la Noguera de Tor que portarà les seves aigües vall avall fins a la Noguera de Vallferrera.

Sant Pere de Tor, l'església romànica més alta del Pirineu

Segons J.Coromines, Tor no procedeix d'una variant antiga dialectal del mot comú torre, sinó d'un ètim iberobasc amb una sola erra, com indica el gentilici dels de Tor: toredà. El significat que hi atribueix té a veure amb la paraula turó. Per tant, aquest seria el significat del nom del poble.


Pascual Madoz referenciava Tor com "una localitat amb ajuntament situada en un petit pla, envoltada per muntanyes molt altes, i amb vents del sud i del nord. El clima era molt fred, i s'hi patien reumes crònics i moltes inflamacions. En aquell moment la vila tenia 5 cases i l'església parroquial de Sant Pere, servida per un rector de nomenament ordinari. Hi havia en el terme diverses fonts d'aigües minerals i ferruginoses. Descrivia el terme com a muntanyós, amb zones planes i altres de muntanyoses i despoblades. Hi passava el camí ral que mena a Andorra, en molt mal estat. S'hi produïa blat, sègol, ordi, patates, llegums, i una mica d'hortalisses, a més de pastures. S'hi criava tota mena de bestiar. La caça era de perdius, llebres, isards i aus de pas, i s'hi pescaven truites i anguiles. Hi havia dos molins fariners, i la cria de bestiar generava un comerç força destacable."

Font: Pascual Madoz  "Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar"
Joan Coromines  "Onomasticon cataloniae. VII"

Fotografies i text: Ramon&Conxi 
Prohibida la seva reproducció sense el permís per escrit dels autors.
 
Any source