Com es mesuren les onades?

Durant el temporal, molta gent feia càlculs de quan mesuraven les onades. Alguns deien que feien 14 i 15 metres. Jo, pobre de mi, els hi intentava explicar que no, que farien uns 8-9 metres com a molts a estirar. Una cosa semblant, em va passar l’any passat, explicant el temporal que va haver-hi a primers de març del 1986, quan deien que les onades eren de 12 metres i jo deia que feien uns 6-7 metres.

Per sort, tenim molt bona tecnologia avui dia. I en les següents gràfiques, podem apreciar l’evolució de l’altura de les onades. En els dos gràfics, corresponents a les boies de Roses i de Blanes (desembocadura de La Tordera), observem com les onades van passar dels 8 metres (indicació en centímetres a la part esquerre “Hmàx”) però en cap moment passant dels 9 metres. A baix, podem apreciar els dies, i s’aprecia clarament, com va ser la nit del divendres dia 26 a dissabte dia 27, quan el temporal va arribar al seu punt més àlgid. Amb una alçada màxima propera els 9 metres a la boia de Roses i lleugerament superior als 8 a la de Blanes.

Però com es mesuren realment les onades?

Ha Catalunya, tenim la Xarxa d’Instruments Oceanogràfics i Meteorològics (XIOM) que és propietat de la Generalitat de Catalunya i està composta per un conjunt d’equipament de mesura de les variables costaneres més significatives mitjançant diferents tipus de boies, estacions meteorològiques i mareògrafs.

Actualment, hi ha diferents boies situades a diversos punts de la costa catalana (golf de Roses, delta de la Tordera, d Delta del Llobregat i cap de Tortosa) que proporcionen informació sobre l’onatge. La xarxa es complementa amb la de Ports d’Espanya, que disposa de boies a la bocana dels Ports de Barcelona, Tarragona i Palamós i davant de Tarragona i del cap de Begur (figura 1).

Durant el 2006, es van fondejar quatre boies meteorològiques que proporcionen informació sobre les condicions meteorològiques al mar i sobre els corrents marins, tant a la superfície com a 15 m de profunditat.

En la figura següent, podem apreciar com estan composades les boies i la seva utilitat.

Però durant els darrers anys, la necessitat d'una observació millor del medi ambient i el desenvolupament en el camp de la previsió i dels models numèrics han ampliat els sectors interessats en l'obtenció de mesures de les variables costaneres. El 1999 el Servei de Meteorologia de Catalunya (SMC), Ports de la Generalitat (PG) i els anteriors DPTOP i LIM/UPC van acordar donar un nou impuls a aquesta xarxa. Atès el creixement de les aplicacions en temps real, es va prioritzar la centralització automatitzada de les dades i la seva difusió per Internet.

El conjunt actual de la xarxa de boies ha proporcionat les sèries temporals d'onatge més llargues fins al dia d'avui del litoral espanyol. En la figura 1 es pot observar l'estat actual de la xarxa de mesures que, gràcies a la col·laboració de les esmentades institucions, arriba a proporcionar dades per a la caracterització exacta del clima marítim de la costa catalana.

Finalment, arran que el Departament d'Interior va aprovar el Pla especial d’emergències per contaminació accidental de les aigües marines a Catalunya (CAMCAT), es va signar un acord que estableix l’ampliació de la XIOM, tant en punts de mesura com en les variables meteorològiques i oceanogràfiques per mesurar, finançada pel DPTOP. Dins d'aquesta ampliació l’any 2005 el DPTOP va adquirir quatre noves boies més que es fondejaran al llarg del primer semestre de l’any 2006. Aquests nous equips de mesura proporcionen informació sobre les condicions meteorològiques al mar i sobre els corrents marins tant a la superfície com a 15 m de profunditat.

Informació. XIOM (Xarxa d’Instruments Oceanogràfics i Meteorològics).

http://www.boiescat.org/index2.asp

Any source